Dijous Exquisits

AL MAIG, DIJOUS ÍNTIMS AMB LES FILLES FÖLLEN

 

Les filles

 

A l’ESPAI ERRE, carrer Àvila, 124, 2n2a, Poblenou – Barcelona

Els dijous 9, 16, 23 i 30 de maig de 2013, a les 21,30 hores

Reserva obligatòria, amb màxim de 20 participants, a lesfillesfollen@gmail.com

Preu únic: 30 euros / Abonament PRO (cicle complet): 100 euros

 

Informació i contacte de premsa: Margherita Bergamo (635 300 277 ; margheritabergamo@gmail.com)

 

Un cicle durant el mes de maig

La jove companyia Les filles Föllen, recentment guardonada amb el premi “Nous Talents” 2012 per l’Associació Professional de Dansa de Catalunya, obre les portes del seu local d’assaig amb un cicle molt íntim i contemporani, els Dijous exquisits. Es tracta d’un cicle de quatre sopars-espectacles que te lloc els dijous 9, 16, 23 i 30 de maig de 2013, a les 21,30 hores. En un espai privat i underground barceloní, com és l’Espai Erre, en el cor del peculiar barri del Poblenou, un grup limitat de 20 persones per vetllada tindrà la possibilitat de viure una experiència única i propera, que combinat els sis sentits.

Les vetllades consten d’un taller de cuina, un sopar, un espectacle i una copa. El carisma de la trobada és que els artistas – xefs i performers cada vegada diferents – i el públic comparteixin el sopar, trencant tot tipus de divisió experiencial dins les convencions de la vivència teatral.

 

La programació dels Dijous exquisits s’estructura d’aquesta manera:

>> El 9 de maig, amb l’espectacle Ekstraordinarnyy, de Joan Yago (compañía La Calòrica), i la xef Ada Parellada, del Restaurant Semproniana.

>> El 16 de maig, amb l’espectacle Elegable infant de Jimmy Gimferrer i el xef Oriol Caba.

>> El 23 de maig, amb l’espectacle La caiguda de l’H (versió muda) de Jordi Oriol (companyia Indi Gest) i el xef Gerard Ninot.

>> El 30 de maig, amb l’espectacle O outro do outro de Joao Lima i el xef Xavier Codina, del Restaurant La Panxa del Bisbe.

Nombre limitat i reserva obligatòria

Dada la conformació de l’estudi Espai Erre i pel fer de ser un espai privat i underground, per  participar als Dijous exquisits com a públic cal reservar prèviament i amb una setmana d’antelació respecte a la data del cicle, escrivint a lesfillesfollen@gmail.com . El nombre de participants a cada vetllada es limita a 20.

L’entrada és a pagament per poder fer front a les despeses del sopar i de l’espectacle, i val 30 euros. Hi ha la possibilitat de prendre un abonament PRO (professional), sense haver de demostrar cap tipus de vinculació amb els gremis, que val 100 euros, i que permet la participació al cicle sencer.

 

El concepte sopar-espectacle

Un sopar-espectacle, en el cas dels Dijous exquisits, no és un sopar durant el qual succeeix un espectacle, sinó que es tracta primer d’un sopar i després d’un espectacle. El carisma de la vetllada és que els artistes comparteixin el sopar amb qui després es converteix en el seu públic, i el públic amb qui proposa l’entreteniment gastronòmic i escènic de la nit.

L’artista, per tant, té la possibilitat de conèixer i conversar amb totes i cadascuna de les persones que el veuran actuar. Té l’ocasió de crear un vincle únic i que gairebé no passa mai en el teatre: els pot guiar cap a una millor visió de la peça i fins i tot tenir opció de ‘dedicar’ passatges de l’espectacle a les persones amb qui hagi trobat més afinitat.

El públic, per la seva banda, crea un vincle amb els artistes i amb la resta de participants; disposa d’un temps relaxat, per menjar i beure, per observar com es mou tothom, com parlen i com actuen els actors que després veurà representant uns altres papers. El públic gaudeix de la màxima expressió de la transformació artística, des de la quotidianitat més pura dels àpats fins a la construcció de la representació escènica, és a dir un espectacle en viu.

Els espectadors ja no són tals, si no que són participants actius, són part de la vivència teatral tal com ha de ser; també tenen la possibilitat de crear vincles entre ells, ja sigui durant el taller de cuina que té lloc a l’inici, o durant el sopar. Totes les persones que seuen ‘a platea’ per gaudir de l’espectacle tenen moltes ocasions per intercanviar impressions i expectatives prèvies i posteriors, si els ve de gust.

 

Els sopars amb un taller de cuina

Els cuiners/es que s’encarregaran de preparar el menú en cada vetllada són els següents:

-        Ada Parellada – fundadora del restaurant Semproniana

-        Oriol Caba – agitador cultural i gran cuiner casolà

-        Gerard Ninot – investigador I+D format a la Fundació Alícia

-        Xavier Codina – fundador del restaurant La Panxa del Bisbe

Cada xef debat i planifica la proposta gastronòmica amb Les filles Föllen i el director de l’espectacle amb qui coincideix durant la vetllada, per tal que els conceptes de la nit s’unifiquin en una única qüestió. D’aquesta manera el menjar, el beure, l’actuació i tot plegat la dinàmica global de l’experiència caminen de la ma. El menú de cada dijous exquisit serà, per tant, únic i personalitzat.

A més a més, cada cuiner proposarà un fàcil taller de inicial, en què es prepararà in situ una part de l’àpat que es servirà a continuació. D’aquesta manera no només s’ofereix al públic un aprenentatge culinari de primera mà a càrrec de grans experts de la cuina catalana, sinó que es garanteix la creació d’una dinàmica de grup fomentant les coneixences dels professionals convidats i els participants a l’activitat.

El sopar és servit per Les filles Föllen, Tuixén Benet i Margherita Bergamo, la jove companyia de dansa que tot just ha estat premiada en la categoria de ‘Nous Talents’ per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Amb ple coneixement de tot el que succeirà durant la vesprada, com a mestres de cerimònia, Les filles Föllen s’encarreguen d’amenitzar el sopar i les relacions colaterals entre públic, artistes i cuiners.

Les bodegues de costers del segre Castell del Remei i Cèrvoles aporten els vins per a tots els àpats, segons la seva carta.

 

Contingut detallat del programa

 

>> DIJOUS 9 DE MAIG

 

SOPAR: 

Xef: Ada Parellada

Restaurant: Semproniana

Trajectòria: Ada Parellada, Granollers, 1967. Sóc filla d’una família de fondistes de Granollers, amb més de dos-cents anys d’ofici. Al 1993, vaig començar la meva aventura culinària en solitari obrint Semproniana, un local de menjars al mig de l’Eixample de Barcelona. Al llarg d’aquests vint anys, amb el meu marit, hem obert fins a sis locals, restaurants, amb molt d’esforç i total dedicació, que ens han permès aprendre i créixer professionalment.

La restauració ocupa la part central de la meva feina, però la complemento amb múltiples activitats professionals. Col·laboro amb diferents mitjans de comunicació, transmetent la necessitat de recuperar els hàbits culinaris a les llars. Escric llibres de divulgació culinària. N’he fet una vintena, però del que estic més orgullosa és de “Sal de Vainilla”, una novel·la que es va publicar l’abril de 2012, que versa sobre una història d’amor entre dues persones que, en aquest moment vital que es troben, només estimen la cuina.

Una altra de les activitats que desenvolupo, i que em fa créixer personalment i professionalment, és l’educació en alimentació a les famílies. Realitzo tallers i faig xerrades a pares que tenen interès en millorar els hàbits alimentaris de la família.

Assessoro restaurants, els dono un cop de mà, en la recerca del concepte, la millora de la carta i la formació dels seus treballadors. En aquesta línia, ara estic millorant l’oferta culinària d’un menjador escolar; un dels reptes més interessants que m’he afrontat. Fa un parell d’anys que faig “d’entrenadora alimentària” a un grup de 60 treballadors d’una empresa de la província d’Osca, que responen a un perfil molt determinat, atès que es tracta d’una pàgina web. Els treballadors de l’empresa en qüestió són joves – no superen els 40 anys – i són molt sedentaris. La gran majoria tenen un alt grau de desconeixement sobre els aliments, la seva combinació i la manera com cuinar-los. A través d’un blog, i de manera totalment virtual, els faig treballar en la millora de la seva alimentació.

Tot plegat i dos fills adolescents, copen la totalitat de les hores del meu rellotge laboral i vital.

Enllaços web: www.semproniana.net // http://blogs.cuina.cat/semproniana

 

ESPECTACLE:

Títol de l’espectacle: EKSTRAORDINARNYY

Nom de la companyia: La Calòrica

Sinopsi de l’espectacle:

El 22 de febrer de 1987, vint anys després d’haver profetitzat que “En el futur tothom serà mundialment famós durant quinze minuts”, Andy Warhol moria després d’una operació en un hospital de la zona alta de Nova York. Exactament en aquell instant, la Marya i en Nikolai es veien per primera vegada a la sortida de la fàbrica de recanvis automobilístics de Kupyans’k, Ucraïna.

Trajectòria:

La companyia de teatre La Calòrica neix l’any 2010 amb la intenció de crear un llenguatge i uns codis escènics particulars treballant sobre dos camps d’investigació: la vigència dels motius i les formes teatrals clàssiques en el diàleg estètic contemporani i el lloc de l’humor en l’abordatge de les problemàtiques més serioses.

El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Aquesta tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder, la ridícula brevetat de la vida i l’evidència insuportable de la mort va fer dos mesos de temporada al Versus Teatre. Posteriorment va girar per varies poblacions arreu de l’estat amb molt bona acceptació de públic i crítica. El juliol de 2011, va guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios.

Un any més tard, la companyia estrena el seu segon treball, L’Editto Bulgaro, dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival Grec 2012. En aquesta ocasió la companyia s’inspira en el teatre document i els Late Shows nord-americans per portar a escena un dels pitjors escàndols periodístics de la Itàlia berlusconiana. Després de cinc setmanes a l’Almeria Teatre, l’obra gira durant tot el 2013.

Al desembre del 2012 participa al projecte Aixopluc: 3 d’un glop del Teatre Lliure, on participen 12 col·lectius joves de creació escènica. Allà es presenta la peça curta  sota el títol ekstraordinarnyy, a l’Espai Lliure.

En l’actualitat, La Calòrica està en procés de pre-producció del que serà el seu tercer espectacle, La Nau del Bojos, una al·legoria de la deriva social contemporànea inspirada en la pintura homònima de Hyeronimus Bosch. La Nau dels Bojos ha rebut el premi Adrià Gual 2012 al millor projecte d’escenificació, premi atorgat per l’Institut del Teatre Diputació de Barcelona amb la col·laboració del Festival Grec de Barcelona.

La Calòrica està formada per Aitor Galisteo Rocher, Xavi Fracés, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol, Israel Solà, Joan Yago i Albert Pascual.

Enllaç web: www.lacalorica.com // http://vimeo.com/lacalorica

 

>> DIJOUS 16 DE MAIG

 

SOPAR:

Xef: Oriol Caba

Trajectòria: Productor independent d’accions culturals, i cuiner expert en productes i receptes de la tradició catalana.

Enllaç web: www.eltigredeciberia.com

 

ESPECTACLE: 

Títol de l’espectacle: Elegàbal Infant

Nom de la companyia: Companyia de Sant Martí Vell

Sinopsi de l’espectacle:

Espectacle multidisciplinari a partir d’un text d’Antonin Artaud format per un curtmetratge cinematogràfic, una discussió divulgativa i una representació en directe on es barregen teatre, dansa, música i projeccions.

La pel·lícula, ambientada en el món clàssic, retrata l’encontre d’un infant amb uns éssers interdimensionals. Després de la projecció, Logos i l’autor dissertaran en directe sobre temes relatius a l’Obra des d’un temple espacial que navega per l’infern. Finalment, un Oracle en forma de màscara arcaica declinarà l’índex de la vida d’Elagàbal. Entre els dos mons, una mèdium dansaire, transcriurà literalment els misteris de l’Oracle, anunciant el terrible destí de l’emperador infant. Elagàbal infant és una obra de nivell de grilladura 2. En ella es pretén, primer d’una forma impressionista i després d’una forma sintètica, usurpar el realisme per arribar a una mistificació superior: la de la presencia de lo real. El text, unes anotacions que van servir d’esquema per a escriure el llibre Elagàbal, l’Anarquista Coronat, no vol ser interpretat sinó que es dit amb tota la força del seu significant, tal com feia l’Oracle, distant i indolent vers les coses terrenals. Son els espectadors que n’hauran de prendre constància, tal com si fossin els propis sacerdots de l’Oracle de Delfos.

Autor: Jimmy Gimferrer, a partir d’un text d’Antonin Artaud // Direcció: Jimmy Gimferrer, Victòria Macarte i Alba Sotorra // Producció: Alba Sotorra i Flora Bacqueleine per al Centre Cultural de la Mercè // Intèrprets: Victòria Macarte, amb Pau Sotorra, Tuixén Benet, Margherita Bergamo, Angello Faccini, Roger Riu, Román Bayarri, Alma Cubrae i amb la participació de Gabriel com a “LOGOS” // Música en directe: Michael Fibe, JG, Marc Piñol.

Trajectòria:

JIMMY GIMFERRER: Neix a Angoulême, França, 1972. Estudia pintura a l’Escola Massana de Barcelona, on s’especialitza en procediments contemporanis de la imatge.Participa en varis llargmetratges i curtmetratges com a director de fotografia, directord’art i realitzador. Com a director de fotografia cal destacar la seva participació en les pel·lícules El Cant dels Ocells, d’Albert Serra, premi Gaudí 2008 a la millor fotografia, i Aitá de Jose María de Orbe, premi a la millor fotografia en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastián 2010. Realitza l’escenografia i el disseny de llums de les obres de teatre Pulgarsari (2010) i Més Enllà dels Alps (2011), estrenades al Teatre Lliure, i és l’autor de l’espectacle Elagàbal Infant (2013) estrenat a l’Auditori de la Mercè dins la programació del Teatre Municipal de Girona.

VICTÒRIA MACARTE: Neix a Plymouth, Regne Unit, 1981. Estudia teatre i dansa al Rose Briford College i al Laban de Londres. Comença la seva trajectòria professional amb el mestre japonès de Butoh, Katsura Kan. Des de llavors ha treballat com a ballarina, actriu i assistent per coreògrafs internacionals, com Yumiko Yoshioka, Jeremy Wade i Jason Somma i el director de teatre Bob Wilson. Viu a Barcelona, on desenvolupa les seves creacions en col·laboració amb artistes de moda, cinema, vídeo i música electrònica.

ALBA SOTORRA: Neix a Tarragona, 1980. Estudia Comunicació Audiovisual de la Universitat Complutense de Madrid. És l’autora dels documentals Miradas Desveladas (2008), Qatar la Carrera (2011), i Family Wargames (2013), i de diverses vídeo-instal·lacions. Els seus treballs han estat emesos en televisions i exposats en centres d’art nacionals i internacionals.

  

>> DIJOUS 23 DE MAIG

 

SOPAR

Xef: Gerard Ninot

Trajectòria: Titulat a l’escola Joviat de Manresa en cuina i en grau superior en dietètica i nutrició al Milà i Fontanals, un cop acabat aquestes titulacions, treballa a diferents restaurants i com a professor de cuina a centres privats. Entra a la Fundació Alícia portant projectes sobre l’alimentació. Posteriorment treballa al restaurant Dos palillos amb Albert Raurich, i al Lolita Taperia, els dos a la ciutat de Barcelona. Actualment és de professor de cuina a l’escola Pia d’Igualada, i també a altres centres de Barcelona. Col·labora al restaurant 8cadires com a recercador I+D, per a crear nous plats.

ESPECTACLE:

Títol de l’espectacle: La caiguda de l’H (*versió muda)

Nom de la companyia: Indi Gest

Sinopsi de l’espectacle:

Tan sols hi ha un Home. Un Home enmig d’una caiguda. Un Home i els seus pensaments. Pensaments que vomita per trobar-los-hi lògica, per ordenar-los. Per entendre’s. Paraules on agafar-se. On recolzar-se.

És la caiguda de l’H, la lletra que de l’anglès al català passa a no sonar; de la lletra que s’escriu però no es pronuncia; que hi és però no existeix; l’hac que no s’aspira; l’hac que pira; l’hac de l’Home en majúscula, de l’ésser que lluita per existir, per ser i no deixar de ser. És la identificació de l’individu, la raó de ser. L’H ha caigut i està caient.

Trajectòria:

Indi Gest neix a la primavera de l’any 2007 per tal de formalitzar un col·lectiu artístic que de forma natural s’havia anat generant. Es tractava d’unir esforços i competències creatives des de punts de vista diversos. Els actuals sis membres integrants d’Indi Gest (Silvia Delagneau, Isak Férriz, Alicia Gorina, Jordi Oriol, Carles Pedragosa i Marc Permanyer) provenim de diverses disciplines, com són la dramatúrgia, l’escenografia, la interpretació, la música, l’audiovisual o el món multimèdia. En cinc anys hem comptat amb la col·laboració i el suport incondicional d’un munt d’altres músics, actors, ballarins, escenògrafs, guionistes, dramaturgs, performers, fotògrafs, artistes visuals, directors, dj’s i demés especímens de la creació escènica. Junts hem volgut construir un llenguatge propi, un nou vocabulari per mostrar una particular visió de la creació escènica i artística, que encara estem buscant i esperem seguir-ho fent en cada nou projecte. Busquem una manera particular de dir les coses, un to personal, un gest “indie”. Un camí a mig fer i sense fi, per mirar de no estancar-nos i valorar l’intercanvi de disciplines (el treball en equip), l’experiment i el risc, per sobre del resultat.

Ens trobem en un món on tothom vol i pot dir la seva; un món saturat d’informació i opinió. És per això que creiem que la qüestió resideix en el “com dir”. Pensem que cal trobar altres maneres de dir les coses, formes atípiques, extravagants, diferents de com les diem en la vida quotidiana. Només així –creiem- prenen un pes especial, una nova sonoritat que mereix una atenció menys passiva i més detinguda, per mirar d’activar, així, tots els canals de recepció de l’espectador. D’aquesta manera potser aconseguim un teatre menys digestiu -com diria Artaud-; més indigest -que diem nosaltres-. Són aquestes les vies d’exploració que ens motiven pricipalment al col·lectiu Indi Gest. Un camí que sabem ja encetat, però que creiem que cal continuar buscant i investigant, potser no tant per renovar la producció teatral, sinó per renovar-ne la seva recepció. Creiem que cal donar més espai a la imaginació, com també deixar-se anar i fer més l’indi.

Enllaç web: www.indigest.org

 

 

>> DIJOUS 30 DE MAIG

 

SOPAR

Xef: Xavier Codina

Restaurant: La Panxa del Bisbe

Trajectòria: Treballa al restaurant-centre cultural Via Fora! alhora que compagina els estudis a l’Escola d’Hosteleria de Barcelona. Treballa amb diversos xefs, al restaurant Les Petxines i amb els Santi Santa Maria, que considera uns mestres que el van portar a fer alguna cosa més que cuina. L’any 2007 comença amb èxit el seu projecte que avui dia encara dura, La Panxa del Bisbe.

ESPECTACLE: 

Títol de l’espectacle: O Outro do Outro

Nom de la companyia: João Lima

Sinopsi de l’espectacle:

O outro do outro es concentra en la idea d’identitat, de com la percebem, de com construir i desconstruir les nostres representacions i les representacions dels altres, de com som múltiples. L’escena es revela en un lloc obert, destinat a relacions i transformacions. Aquí es gira d’altres, una i una altra.

“Persones són persones estan persones semblen persones imaginen persones revelen persones amaguen persones ofereixen persones besen persones contracten persones maltracten persones miren persones exciten persones espanten persones ensenyen persones aprenen persones mengen persones maten persones confonen persones alegren persones dansen persones pugen persones baixen persones cauen persones transporten persones fan persones inventen persones descobreixen persones paguen persones parlen persones pensen persones senten persones regiren persones transpiren persones assisteixen persones desitgen persones obliden persones recorden persones”. 

Trajectòria:

 Actúa regularmente entre el teatro y la danza como performer, coreógrafo o profesor en diferentes estructuras artísticas.

Integró el Curso de Formación de Actores de la Fundación Joaquim Nabuco y frecuentó la Licenciatura en Artes Escénicas de la Universidad Federal de Pernambuco, Brasil. En 2006, participó en el Curso de Pesquisa e Criação Coreográfica de Forum Dança, en Lisboa; y también ha ganado una beca para concluir la formación ESSAIS, en el Centre National de Danse Contemporaine d´Angers, Francia, 2007. En 2002, recibió el premio de interpretación de la Associação de Produtores de Artes Cênicas de Pernambuco.

Enseñó en diversas organizaciones: Cruzada de Ação Social, Teatro Hermilo Borba Filho y Penitenciaria Femenina do Bom Pastor, Brasil; Instituto de Danzas Isabel Taboga y Salón Camargo, Argentina; Centre Cívic Cotxeres Borrell, La Danseria, tragantDansa y AreaDansa, Barcelona.

Ha participado en diversas películas como actor, entre ellas: Lunar Cáustico, dirección de Pedro Severien (2011), A Palavra Plástica, dirección de Leo Falcão (2010), Ítaca, dirección de Paulo Milhomens y João Lima (2006), Contratempo, dirección de Daniel Bandeira (2003), Casa Grande & Senzala, dirección de Nelson Pereira dos Santos (2000). En 2012 ha coreografiado escenas para Amor, plástico & barulho, dirección de Renata Pinheiro, y Em Trânsito, con dirección de Marcelo Pedroso.

Paralelamente, ha colaborado con los artistas Marcela Levi, Johann Maheut, Vítor Roriz, Sofia Dias, Peter Michael Dietz, Romulus Neagu, Lucia Sigalho, Marcelo Pedroso, Cecília Colacrai, Anna Rubirola, entre otros.

Entre sus proyectos están: Noturno (2003), Involuntariamente (con Vitor Roriz y Sofia Dias, 2007), Come Closer (con Carmen Pereiro Numer, 2007), It´s a Jungle in Here! (2007), Azul como uma Laranja (con Cecilia Colacrai, 2009), O Outro do Outro (Itaú Rumos Dança, 2010) e Ilusionistas (Premio Klauss Viana 2011). Vive y trabaja en Barcelona.

Enllaços web: www.outrodoutro.wordpress.com //

www.youtube.com/watch?v=4Ry3Q3FtHZ8 //

http://vimeo.com/36078239